Ja és aquí el programa del curs 2013-2014!

Consulteu el programa pedagògic de la Filmoteca farcit de novetats pel proper curs 2013-14.

25 activitats pedagògiques desenvolupades en 86 sessions, projeccions amb complements didàctics, sessions d’iniciació al llenguatge cinematogràfic, itineraris temàtics, tallers de formació per a docents i visites als equipaments de la Filmoteca.

Un any més, les entitats A BAo A Qu, Drac Màgic, Federació Catalana de Cineclubs i Modiband, segueixen col.laborant amb Filmoteca per a les escoles i enguany donem la benvinguda a Jocs al segon amb un taller sobre els orígens del cinema.

I més novetats: el Consell dels savis vindrà a la Filmoteca a fer una activitat plena d’història i experiències de vida en col·laboració amb el Museu d’Història de Catalunya, i seguirem les passes de Joan Brossa per La Rambla fins arribar a la famosa ”butaca Brossa” a la sala Chomón de la Filmoteca, a través de l’itinerari que organitza la Fundació Joan Brossa.

Us podeu inscriure a totes les propostes a partir del 2 de setembre enviant-nos un mail. Us esperem a la Filmo!

L’animació abans del cinema

L’escola Sant Pere Claver  del Poble Sec, a Barcelona, ens ha fet arribar aquest magnífic vídeo que han realitzat a l’escola després de visitar l’Espai Caralt de la Filmoteca on van poder veure diferents objectes i joguines pre-cinematogràfiques, com per exemple el taumatrop, el zoòtrop i el praxinoscopi.

Els hem de felicitar per la feina feta perquè els ha quedat un vídeo fantàstic!

I per aquells que en vulgueu saber més i conèixer de prop tots aquests aparells que intentaven transformar la imatge fixa en moviment us animem a visitar l’ Espai Caralt de la Filmoteca, descobrireu un munt de tresors dels inicis del cinema!

El cinema com a reflex de la realitat

Drac Màgic ens va presentar a Filmoteca per a les Escoles dues sessions molt interessants, d’una banda el documental de Claudio ZuliánA través del Carmel” i de l’altra el gran film soviètic “El cuirassat Potemkin” (Bronenosets Potyomkin, 1925) de Serguei M. Eisenstein.

Films que, tot i ser totalment diferents, ambdós ens mostren com el cinema té la capacitat de reflexar la realitat d’una manera o altra.

A través del Carmel se’ns presenta amb un únic pla-seqüència i ens mostra des de la màxima veritat (tot i que escenificada) la realitat d’un barri i de les persones que hi viuen aprofundint en les seves intimitats, les seves problemàtiques, penúries i esperances.

La sessió va ser especialment interessant ja que vam tenir el privilegi de sentir de primera mà les experiències del director del documental, Claudio Zulián. Ens va explicar d’on va partir el plantejament de la pel•lícula, el treball amb tot l’equip de producció i amb les persones que surten al documental, l’organització del dia de rodatge i, en definitiva, l’experiència viscuda, la qual va ser molt intensa i enriquidora.

El film d’Eisenstein, que també parteix d’un fet verídic i té una clara intenció de crítica i denúncia com el de Zulián, es planteja però des d’un prisma totalment diferent. La realitat és ficcionada, exagerada i intervinguda per a donar-li un sentit més potent i així arribar a l’espectador d’una manera més sensorial.

Amb els alumnes de l’ Escola Pia de Balmes vam conversar sobre la força expressiva del muntatge d’atraccions, concepte desenvolupat per Eisenstein i usat en aquest film. I vam concloure que, tot i ser un film de 1925, atrapa perfectament a l’espectador contemporani i ens parla d’unes idees totalment universals i atemporals: tots per un i un per tots!

Cinema a l’aula

El mes passat vam finalitzar les dues formacions per a docents programades  a Filmoteca per a les Escoles per aquest curs: “Cinema a l’aula: propostes i metodologies” i “El cinema com a motor d’aprenentatge en diverses àrees curriculars”, ambdues conduïdes per A Bao A Qu. Cada curs es componia de diferents sessions, algunes més teòriques i d’altres pràctiques, totes pensades per tal de compartir amb els docents recursos i metodologies  que després puguin aplicar a l’aula ja sigui per apropar el llenguatge visual als alumnes com per dur a terme petites pràctiques audiovisuals.

Un dels cursos estava dedicat a treballar al voltant de la fotografia com a aproximació al cinema, definint termes com la composició, l’enquadrament, la llum, el color, la profunditat de camp…tot un seguit de conceptes que, més que aprofundir en el seu aspecte tècnic, ens serveixen per desenvolupar el seu sentit artístic i expressiu en la construcció d’una fotografia o d’un pla d’una pel•lícula.

Des de Filmoteca per a les Escoles valorem molt aquests tipus de formacions per a docents, creiem que aquests cursos exploren unes eines d’aprenentatge i coneixement molt aplicables a l’aula i enriquidores, tant per als professors com per als alumnes. L’experiència de la tria, compartir amb els alumnes diferents opinions sobre un projecte comú, i la satisfacció de la participació en un projecte d’equip ens aporten un pont cap a altres matèries curriculars.

Per tot això,  des de Filmoteca per a les Escoles seguim treballant per a poder-vos oferir nous cursos que siguin profitosos i del vostre interès.

Us deixem amb algunes imatges i un petit vídeo de la pràctica que es va fer en l’última sessió del curs “Cinema a l’aula: propostes i metodologies”:

Equip rodatge docents

Decidint el pla…

En ple procés de rodatge….

Muntatge docents

El muntatge

I el resultat final!

Descobrint la Filmoteca

Diem de la Filmoteca que és “la casa del cinema”, la casa de tots aquells que estimem el cinema, i poc a poc constatem que cada vegada en som més i de totes les edats!

A Filmoteca per a les Escoles fem visites on intentem mostrar als nens i nenes que la Filmoteca és molt més que una sala de cinema. Comptem, per exemple,  amb la Biblioteca del Cinema, que té un important fons de llibres i revistes especialitzades, a més de pel•lícules que es poden demanar en préstec o consultar a la sala mateix. Hi ha també una sala d’exposicions temporals i un espai amb una petita mostra de la col·lecció permanent, per no mencionar el Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca que actualment s’està traslladant al Parc Audiovisual de Terrassa.  I , és clar, les dues sales de cinema: la Sala Laya i la Sala Chomón on s’hi projecten més de 100 films al mes de tots els temps i de totes les cultures, i en versió original!

El febrer passat els nens i nenes de l’escola Taula Rodona van venir a fer la visita a la nostra seu del Raval. Van començar descobrint l’exposició permanent, l’Espai Delmiro de Caralt, on s’exposen els objectes de pre-cinema que formen part  del fons donat pel cineasta i col•leccionista que li dóna nom. Amb un petit recorregut, van veure les titelles que s’usaven per fer les representacions d’ombres xineses, els primers aparells que transformaven les imatges fixes en moviment, com el zootrop o el praxinoscopi, passant pels primers projectors i reproductors de so.

L’especialista de Drac Màgic que conduïa la visita va explicar el funcionament d’un projector de cinema i va mostrar llaunes i bobines antigues, mentre els nens i nenes tocaven els diferents formats de pel•lícules, des de l’estàndard de 35mm fins al de 9,5mm o el Súper8. Poder tocar i fins i tot olorar el cel•luloide és tota una revelació per aquestes noves generacions digitals!

Va seguir el recorregut cap a la sala d’exposicions temporals on actualment s’hi exposa “El film a l’agulla”. L’exposició ens parla de la importància del vestuari i la direcció d’art per definir i caracteritzar personatges cinematogràfics tan importants com Charlot, Superman o Frankeinstein. Finalment, la visita a les dues sales de cinema va permetre desvetllar el misteri de la butaca vermella de la  Sala Chomón a més d’altres secrets d’una sala de cinema, i finalment, a la Sala Laya es va dur a erme la projecció fnal:  el migmetratge “El moderno Scherlock Holmes” de Buster Keaton que va acabar-nos d’endinsar els visitants en la màgia del cinema!

Els 400 cops

Les dues últimes sessions del mes de gener les vam dedicar a la projecció de la pel•lícula Els 400 cops (Les 400 coups, 1959) de François Truffaut. El film, el primer llargmetratge del cineasta, va causar sensació entre els espectadors de les diferents escoles que van venir a la Filmoteca, tal com ja va passar quan es va presentar al Festival de Cannes de 1959, quan va revolucionar el públic i el cinema francès.

Dimarts 29 de gener van assistir a la projecció l’Institut Miquel Tarradell, les escoles Pit-Roig i Isabel de Villena i l’Escola Especialitzada de Sagrera. Entre tots vam establir un petit diàleg a partir de les preguntes i comentaris dels alumnes, que es preguntaven entre molts d’altres detalls, sobre la falta d’estima dels pares cap a Antonie Doinel, el protagonista del film. A la sessió de dimecres 30 de gener vam tenir la Sala Chomón plena de gom a gom, ja que aquesta sessió de Filmoteca a les Escoles entrava dins el projecte Cinema en Curs del que la Filmoteca forma part.

La veritat que desprèn el film i la naturalitat i rebel·lia que transmet Jean-Pierre Léaud a l’hora d’abordar el seu personatge converteixen Els 400 cops en la pel•lícula ideal per introduir el cinema com a art per expressar sentiments, emocions i històries, que moltes vegades poden ser molt properes a la nostra vida quotidiana. En aquesta línia, Cinema en curs  és un projecte experimental que explora aquesta introducció al cinema mitjançant la pròpia pràctica i, tal i com es va dir a la sessió, va ser emocionant pensar que els nois i noies que van assistir-hi, a finals de curs estaran a la mateixa sala mirant les seves pròpies pel•lícules, pensades, realitzades i muntades per ells mateixos.

Després d’haver format part d’un equip de rodatge de ben segur que aniran al cinema i miraran els films amb uns altres ulls.  Segurament, tal com el mateix Jean-Pierre Léaud que, després de l’ experiència d’ Els 400 cops, responia així quan li preguntaven si la seva relació amb el cinema havia canviat:

Jean-Pierre Léaud és entrevistat al Festival de Cannes de 1959 en motiu de l’estrena de Els 400 cops. El primer llargmetratge de François Truffaut va guanyar el premi a Millor Director al Festival de Cannes del 1959.

D’estrena amb “Del paper a la pantalla”

El divendres passat vam tenir una sessió molt especial, ja que molts dels espectadors que ens van visitar era la primera vegada que anaven al cinema. Els  nens i nenes d’entre 3 i 4 anys de l’ Escola Josep Maria Jujol es van estrenar de la millor manera possible: a la Sala Chomón de la Filmoteca!

Estem molt contents perquè a tots ells els va agradar moltíssim la sala i la gran pantalla i els hem de felicitar perquè es van portar com uns espectadors de cinema ben experts!

Modiband a més d’explicar-nos “què és això de la Filmoteca” i el cinema, ens va presentar les dues pel•lícules que vam veure tot seguit: El Grúfal i El ninot de neu, dos bonics curtmetratges d’animació basats en contes populars. D’aquesta manera els nens i nenes van veure com el conte de paper es transformava en pel•lícula, com les paraules es convertien en imatges en moviment a la sessió de Filmoteca per a les escoles  “Del paper a la pantalla“. Tota una experiència que de ben segur recordaran sempre!

Crítics convidats a ‘The birds’: l’IES Enric Borràs

El passat novembre, A Bao A Qu juntament amb el col•lectiu El Guionista ens van presentar el film d’ Alfred Hitchcock The birds (Los pájaros, 1963).

Abans de la projecció ens van comentar alguns dels aspectes claus per aprofundir una mica més en el film, com per exemple la construcció del guió i dels personatges i sobretot del suspens, concepte clau en les pel•lícules de Hitchcock.

En finalitzar la projecció, vam obrir un diàleg molt profitós on vam comentar algunes de les escenes més famoses de suspens i vam parlar també dels efectes especials i sobretot d’aquest final obert tant sorprenent.

Els nois i noies de 3er d’ESO d’una de les escoles que va assistir a la sessió, l’ Institut Enric Borràs de Badalona,  ens ha enviat algunes crítiques sobre el film molt interessants. Us les mostrem tot seguit. Moltes gràcies per enviar-nos els vostres treballs, ens encanta saber la vostra opinió!

Llegeix més »

Un stop-motion ben nadalenc

Ens fa molta il·lusió compartir amb vosaltres aquest fantàstic stop-motion que ens han fet arribar els  nens i nenes de cinqué de l’Escola Sant Pere Claver del barri del Poble Sec de Barcelona.  Un treball cooperatiu basat en la pluja d’idees sorgida arran de la proposta d’animar una cantata composada especialment pel festival de Nadal del centre.

L’stop-motion és una tècnica d’animació que requereix molta feina i paciència, i veureu que aquest segur que ha necessitat molt d’esforç per part de tots els nens i nenes i el seu mestre Fernando González. Des de la Filmoteca volem felicitar-a tots i totes per aquest gran treball!

Per acabar, us recordem que si heu fet algun treball relacionat amb el cinema i el voleu compartir, ens podeu escriure i us en farem difusió al nostre bloc!

El cinema i la història

Maria AntonietaDesprés de la pausa nadalenca,  comencem nou any amb la crònica d’algunes de les sessions que ja hem dut a terme aquest curs. És el cas de la projecció de María Antonieta (Marie-Antoinette, 2006) de Sofia Coppola, conduïda per Drac Màgic. Una pel•lícula sobre un personatge històric però amb una mirada ben radical, moderna i propera, que es fixa més en la persona que no pas amb el personatge construït per la historiografia.

Abans de la projecció vam veure fragments de La Marsellesa (La Marseillaise, Jean Renoir,1937) i Maria Antonieta (Marie-Antoinette, W.S. Van Dyke, 1938) que ens van ajudar a contextualitzar breument el personatge i com havia estat tractat des del cinema, per comprovar com aquest dos cineastes es van apropar a la reina francesa des d’un punt de vista molt més extern, des de la mirada del poble i de la revolució.

Maria Antonieta de Sofia Coppola ens proposa apropar-nos a la persona, a l’adolescent que s’amagava darrera de tots els títols i etiquetes que li van posar, aconseguint que ens identifiquem en les emocions i les actituds de rebel•lia, d’aïllament, d’enamorament i d’amistat que s’experimenten quan ets adolescent. El llenguatge cinematogràfic de la pel•lícula és molt ric en moviments de càmera, plans curts d’una fotografia molt plàstica i una banda sonora contemporània i emotiva que ens ajuda a sentir-nos proper al personatge i a tot al que experimenta.Llegeix més »