Taller de collage inspirat en Chris Marker

En el marc de l’exposició “Són les sis a tota la terra” de Chris Marker, els passats 16 i 29 de setembre vam celebrar el taller de collage Cinétracts/Cinecollage a la Filmoteca de la mà de l’artista Marina Siero

La polifacètica trajectòria i la mirada trencadora de Marker han sigut les fonts d’inspiració d’un taller on els participants s’han deixat portar per la imaginació experimentant amb colors, cartolines, retalls de fotografies, diaris i revistes.

Des del taller hem pogut emprendre un viatge per explorar un món canviant amb tècniques que empenyen a la creació des de la reinterpretació del que tenim a l’abast.

El taller ha sigut el tancament perfecte d’una exposició que ens ha permès endinsar-nos en la mirada creativa de Marker; un artista que ens ha fet descobrir territoris desconeguts a través de nombroses formes d’expressió.

Aula de Cinema 2021-2022

Després de vint anys donem peu a un nou curs d’Aula de Cinema, un projecte que complementa la docència en diverses universitats i escoles i que ofereix un espai per a recórrer la història i l’evolució del cinema a través d’una mirada ampla, polièdrica i diversa.

La programació d’aquest any pretén explorar els marges del cinema i la perifèria dels cànons estipulats com els oficials. Altres mirades a la història del cinema són possibles de la mà d’autores, cinematografies i estils de representació que evidencien la diversitat de l’art.

Les sessions es complementaran amb espais de debat que dotaran l’alumnat i els espectadors d’eines per indagar en la natura dinàmica i heterogènia del cinema.

Juntament amb els espais de diàleg, una de les altres novetats d’enguany és la participació d’un grup d’alumnes de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona en la programació complementària d’alguna de les sessions.

Torna Filmoteca per a les Escoles!

Iniciem el curs 2021-2022 de Filmoteca per a les Escoles amb més ganes que mai.
Després d’un curs frenat per la presència de la Covid, arrenquem un nou curs readaptat al context epidemiològic amb projeccions a sala i sessions de llenguatge cinematogràfic per seguir fomentant l’amor pel cinema.

Des de la Filmoteca seguim compromesos amb la tasca de difondre i posar en valor el patrimoni fílmic i l’educació audiovisual entre els més joves.

Infants i joves s’endinsaran en el setè art a través d’activitats educatives dinamitzades per les nostres entitats col·laboradores que inclouran tallers didàctics, visites, itineraris temàtics i espais de diàleg i debat.

Cineastes a l’escola: Marga Almirall

El passat 31 de maig va tenir lloc una nova edició de “Cineastes a l’escola” a l’Escola Pau Casals de Rubí de la mà de la Filmoteca de Catalunya en el marc de l’Aliança Magnet.

Cineastes a l’Escola és una proposta educativa creada per l’Escola Pau Casals de Rubí en aliança Magnet amb la Filmoteca de Catalunya en què cineastes d’àmbits diversos establiran un diàleg amb l’alumnat per tal de donar a conèixer el que hi ha darrere de la creació d’un film. Enguany ha estat la realitzadora i muntadora Marga Almirall qui ha compartit la seva professió amb l’alumnat de l’escola.

L’alumnat de 6è va iniciar un projecte per a documentar l’entorn de la seva experiència a l’espai on han viscut i crescut amb la creació d’un curtmetratge per tancar la seva etapa d’educació primària. La presència de Marga Almirall va oferir una perspectiva nova perquè l’alumnat s’endinsés encara més en el procés de creació d’un projecte audiovisual.

Aquesta conversa entre alumnes i Marga Almirall va servir per endinsar-se en l’univers artístic de la cineasta catalana, esdevenir un mirall creatiu entre l’alumnat i resoldre els neguits i contratemps en la construcció i creació d’un curtmetratge. Alguns dels temes que van sorgir van ser l’exposició de la vida íntima a través de diaris i la seva analogia amb els videoblogs a Youtube. Marga Almirall també va incidir en el treball amb material d’arxiu “Hi ha moltes imatges creades. És bo agafar-les i portar-les a nous terrenys i significats a través del muntatge”.  La cineasta va aprofitar per mostrar la càmera de super8 amb la qual el seu avi va filmar les imatges del curt “Elena Universo” així com la llibreta de la seva àvia que li va servir per donar forma al guió.

Posteriorment, la Júlia Betrian dels Serveis Educatius de la Filmoteca, va impartir un taller de guió per complementar els aprenentatges generats durant la conversa amb la cineasta.

Els alumnes de l’Escola Pau Casals van projectar el seu curtmetratge el 15 de juny a La Sala de Rubí.

Llums i ombres al barri del Raval

Un dels principals objectius dels Serveis Educatius de la Filmoteca de Catalunya és participar de la vida del barri del Raval, apropar-se i ser part del dia a dia de la gent que hi viu i oferir un espai perquè els veïns i veïnes es trobin i gaudeixin del cinema.

A continuació fem un resum de diverses iniciatives que s’han dut a terme durant aquest curs i que reafirmen el nostre compromís amb entitats, espais i persones del barri del Raval, que passa per moments especialment difícils des de l’inici de la pandèmia.

Projecte Raval (Les transformacions d’un barri) amb l’INS Miquel Tarradell

Visites amb l’alumnat de l’INS Miquel Tarradell en el marc del projecte Raval, en el que joves de Batxillerat estan realitzant un recerca sobre el barri, visitant equipaments culturals, explorant la història més recent del seu barri i que, a final de curs, seran els encarregats d’organitzar i dinamitzar una sèrie de visites guiades pel barri en diversos idiomes per les seves famílies i companys.

Apadrina el teu equipament

Des del curs 2013-14 els serveis educatius participen del projecte “Apadrina el teu equipament“, que aquest any ha hagut d’adaptar el seu contingut a una sèrie d’entrevistes online amb estudiants del Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Atenció a persones en situació de dependència també de l’INS Tarradell, que aquest curs estan replantejant les visites que anualment oferien a usuaris/es de diverses entitats del barri. El gran repte és acostar la Filmoteca a aquestes persones que per la situació actual, tenen encara més dificultats per accedir als equipaments culturals.

Festival de Cultura Raval(s)

Per primera vegada, la Filmoteca de Catalunya s’ha unit a la organització del Festival Cultural Raval(s) a través d’una col·laboració amb al Biblioteca de St Pau – Sta. Creu i la companyia d’ombres de Indonèsia El Gecko con botas. Després de fer diversos tallers sobre teatre d’ombres amb grups de joves, infants i persones grans vinculats a la Biblioteca i a l’Associació Educativa Integral Raval, es va crear la peça “La petita Eternauta” a partir dels dibuixos que reflexionaven sobre la situació del barri en el darrer any. Aquesta peça audiovisual es va mostrar el passat 13 de febrer juntament amb un espectacle d’ombres “Les ombres que conten contes” a càrrec de la companyia El Gecko con botas.

Una experiència única que unia la nostra programació familiar amb persones i col·lectius del Raval i posava en valor la feina de conservació de joguines, titelles i objectes pre-cinematogràfics que formen part del patrimoni que es conserva i difon des de la Filmoteca de Catalunya.

Us deixem algunes imatges del procés!

Cineastes a l’Escola – Mar Coll i Nausicaa Bonnín

El passat 4 de març la cineasta Mar Coll i l’actriu Nausicaa Bonnín van conversar amb l’alumnat i les famílies de l’Escola Pau Casals del Rubí que des de fa dos anys manté una aliança amb la Filmoteca de Catalunya en el marc del projecte Magnet impulsat per la Fundació Jaume Bofill, el Departament d’Educació, la Diputació de Barcelona i l’ICE de la UAB que compta amb el suport de l’Ajuntament de Rubí.

Cineastes a l’Escola és una proposta educativa creada per l’Escola Pau Casals de Rubí en aliança amb la Filmoteca de Catalunya en la que cineastes d’àmbits diversos estableixen un diàleg amb l’alumnat i les famílies per tal de donar a conèixer el que hi ha darrera de la creació d’un film. Des de l’equip impulsor del projecte, s’ha dissenyat aquesta iniciativa per tal de fomentar el coneixement de cineastes, actrius, actors i d’altres professionals del cinema i sobretot, d’acostar el cinema entès com un art, a l’alumnat i famílies. 

L’alumnat de cicle mitjà i superior de l’escola s’està preparant per iniciar alguns rodatges i és per això que abans de començar, han investigat i treballat sobre el que hi ha darrera de la creació d’un film. El passat 25 de febrer, els Serveis Educatius van impartir uns tallers amb tots els grups, amb els quals van poder conèixer els oficis de direcció i interpretació i també l’obra de les dues convidades. Els nens i nenes van veure materials reals que elles utilitzen habitualment en el seu dia a dia (vídeos d’assaigs, texts, fotografies, referents d’altres pel·lícules que les han inspirat, etc.).

A partir d’aquí l’alumnat es va preparar unes preguntes que van fer a la Mar Coll i a la Nausicaa Bonnín el dia 4 de març.

El diàleg va ser presentat per dos alumnes (l’Eeraj i el Bruno) i va comptar amb representats de cada curs que van anar fent les preguntes. La trobada va ser molt inspiradora i l’ambient va ser agradable i ric en emocions. El pati de l’Escola es va omplir de famílies, infants, mitjans de comunicació, representants de l’Ajuntament de Rubí i persones curioses que es van acostar a sentir a les dues artistes.

Al acabar, molts dels alumnes van tenir ganes de seguir preguntant i també van poder fer-ho les famílies, que van reflexionar sobre la importància de treballar el cinema a l’aula i també de la gran rebuda que els feia Rubí, fins i tot convidant-les a fer properes pel·lícules a la seva ciutat.

A la pregunta “Què t’inspira alhora de començar a fer pel·lícules? Mar Coll va respondre:

“Començo per un sentiment o una emoció que vull explicar, o per un personatge que em commou. […] Sempre busco inspiració en la meva vida o en la dels meus amics, en el dia a dia. Penso que en la vida quotidiana de tots nosaltres hi ha coses que són prou importants com per ser explicades en una pel·lícula”.

També va explicar la importància de la localització i que els seus films es roden en espais comuns, com ara la cuina, el carrer, un hospital o el pati d’una escola, tots ells “escenaris quotidians del nostre dia a dia”. De petita, a Mar Coll li agradava el cinema, “però no era una obsessió. Jo volia ser metge i tenir una vida quadriculada”, ha dit. “M’hi vaig començar a interessar cap a l’adolescència”.

En canvi, Nausicaa Bonnín, va compartir amb l’alumnat que el teatre era quelcom molt present a casa seva amb pare i mare vinculats a la direcció teatral. La seva primera obra va ser com un joc, i tenia només 8 anys.

Nausicaa Bonnín, a la pregunta “Què és el que més t’agrada d’actuar?” va respondre “M’agrada poder ser, per uns dies o uns mesos, una persona que no sóc jo, algú que es mou diferent a mi, que té opinions diferents a les meves… i això m’agrada molt perquè penso que és una manera molt bonica d’entendre el món. […] De vegades interpreto personatges que estan més a prop de mi i en altres ocasions faig personatges que estan més lluny. I aleshores, el camí per arribar fins a ells, per entendre per què actuen com ho fan, és un treball molt interessant”.

Després de reflexionar sobre les desigualtats que viuen les directores i actrius de cinema vers els homes i compartir maneres d’entendre el cinema i l’actuació, les dues convidades van acabar agraïnt molt la visita i fent-se fotografies amb tot l’alumnat i membre de l’AFA.

Des de la Filmoteca volem agrair especialment la feina de preparació al claustre de l’Escola, a l’alumnat, que va preparar l’espai de la trobada i va treballar de valent perquè la jornada resultés un èxit.

Diversos mitjans s’han fet ressò de la jornada:

Radio Rubí

Tot Rubí

Diari de Rubí

Va ser un dia que va ser molt especial, per l’Escola, per la Filmoteca i pel món del cinema!Esperem que sigui la primera de moltes.

Us recordem que el dia 19 de març, l’Escola Pau Casals acollirà la jornada de portes obertes on la Filmoteca també hi serà present.

Us hi esperem!

Març – Les preferides dels Serveis Educatius

El mes març és el mes del feminisme. Amb el #8M com a pretext us proposem una sèrie de pel·lícules que ens recorden la importància d’oferir una programació amb visió de gènere durant tot l’any. Esperem que aquesta sel·lecció us sigui útil, també, per Escoles i instituts amb ganes d’obrir debats i fomentar l’esperit crític de la vostra comunitat educativa.

Born in flames de Lizzie Borden, 1983 (a partir de 12 anys)

El 8 de març, dia internacional de la dona treballadora us proposem endisar-vos en aquest film, considerat un clàssic dins del cinema feminista independent. Lizzie Borden ofereix una visió crítica de les línies que delimiten les categories d’ètnia, classe i gènere en els relats mediàtics.

Llarga vida Varda (per a totes les edats)

Després de l’èxit de la primera sessió dels Joves Programadors Moving Cinema a la Filmoteca, arriba aquesta proposta única i especial presentada pel grup i amb una sel·lecció deliciosa d’obres de la gran i enyorada Agnès Varda. Així ho expliquen ells:

“Ara que tot just fa un any moria Agnès Varda, celebrem el seu cinema i el seu esperit inesgotable. A través de quatre curtmetratges us convidem a escoltar el recital de la seva veu carismàtica, explorar la màgia del seu llegat i endinsar-vos en els mons que crea a través de cada detall, espai o persona que retrata en els seus films.”

La sessió inclou els curtmetratges:

L’opéra-mouffe (Agnès Varda, 1958). 16 min.

Oncle Yanco (Agnès Varda, 1967). 18 min.

Ulysse (Agnès Varda, 1983). 22 min.

Les dites cariatides (Agnès Varda, 1984). 12 min.

A portuguesa de Rita Azevedo Gomes, 2018

“Ambientada en un moment indefinit entre els segles xvii i xviii, la nova adaptació literària de Rita Azevedo Gomes retrata una jove estrangera que espera durant anys en una mansió decrèpita que el seu marit torni de la guerra. Mentre imprimeix a la narrativa un ritme flegmàtic, la directora lusitana exhibeix maneres teatrals, personatges hieràtics, anacronismes visuals, moments de surrealisme i diverses imatges que evoquen l’obra pictòrica de Vermeer. La portuguesa també és la celebració d’una dona que reté els seus principis i la seva llibertat enfront d’una societat capficada a mantenir-la presonera” (Nando Salvà – El Periódico).

The Virgin Suicides de Sofia Coppola, 1999 (a partir de 16 anys)

Basada en l’aclamat “best-seller” de Jeffrey Eugenides, “Les verges suïcides” és el debut com a directora i guionista de Sofia Coppola. Situada en un suburbi de Michigan als anys setanta, és una tendra exploració, plena d’humor negre, del vessant romàntic de l’amor durant l’adolescència. Les protagonistes són unes germanes adolescents que fascinen els nois del barri.  

Narrada a través dels records nostàlgics dels nois, ara ja convertits en adults, “Les verges suïcides” recorda aquells temps mítics en la vida de cada persona quan el cor comença a conèixer l’èxtasi i el turment del desig.

High life de Claire Denis, 2018 (a partir de 18 anys)

Un pare i una filla accepten commutar la seva condemna de mort a canvi de participar en una missió espacial grupal amb destinació al forat negre més proper a la Terra.

“Claire Denis irromp en el cinema de ciència-ficció amb aquest treball distòpic i existencialista. Una proposta arriscada, inquietant i controvertida, més abstracta que narrativa, més sensorial que racional. La directora francesa va necessitar gairebé set anys per forjar aquest film narrat a través de múltiples el·lipsis, que transita pels camins més insospitats” (Betevé).

Bar Bahar de Maysaloun Hamoud, 2016 (a partir de 13 anys)

Tres dones palestines amb passaport israelià que viuen en un apartament de Tel-Aviv intenten trobar un equilibri entre la tradició i la cultura moderna. Totes tres busquen l’amor, però aviat s’adonen que una relació escollida per elles mateixes no és quelcom que es pugui assolir fàcilment. “Un retrat esclaridor i vibrant de la nova generació de dones àrabs” (Janire Zurbano).

Oyogisugita yoru Takara, la nuit où j’ai nagé de Damien Manivel i Kohei Igarashi, 2017 (per a totes les edats)

Un nen de sis anys emprèn una aventura en solitari a través dels paisatges nevats del seu poble. “Una història senzilla i diàfana sense diàlegs ni veu en off. Manivel i Igarashi doten el relat de l’encant i la bellesa (mai no subratllades) del cinema líric banyat per la puresa i la noblesa” (Diego Batlle).

Le rayon vert d’Éric Rohmer, 1986 (per a totes les edats)

Un proverbi de Rimbaud i un títol extret d’una novel·la de Jules Verne són el punt de partida d’aquest nou capítol de la sèrie “Comédies et proverbes”. Però, al contrari d’altres films de Rohmer, més mil·limètrics en el seu plantejament, aquí el mestre es va permetre improvisar, amb l’ajut inestimable de la seva actriu principal, Marie Rivière, que va col·laborar amb ell per desenvolupar la senzilla trama del film. L’actriu en persona presentarà la pel·lícula, així que és una oportunitat única que no podeu deixar escapar.

Febrer – Les preferides dels Serveis Educatius

Aquest mes de febrer comença amb una de les cites més importants de l’any pels serveis educatius i és l’inici del cicle Joves Programadors Moving Cinema a la Filmoteca. A més a més, com sempre, us portem una sel·lecció per animar-vos a descobrir nous unversos cinematogràfics amb infants, joves o adults. Comencem?

Tout en haute du monde de Rémi Chayé, 2015 (per a totes les edats)

1882, Sant Petersburg. Sasha, una joveneta de l’aristocràcia russa, ha estat sempre fascinada per la vida aventurera del seu avi, Olukin. Explorador famós, va fer construir un magnífic vaixell trencaglaç, el Davai, que no ha tornat de la seva darrera expedició a la conquesta del pol nord. Sasha decideix partir cap al gran nord seguint la pista del seu avi per tal de recuperar el famós vaixell.

Lazzaro Felice d’Alice Rohrwacher, 2018 (a partir de 12 anys)

Un jove camperol de bondat excepcional viu a un llogaret que ha romàs allunyat del món i és controlat per una marquesa. Allà, la vida rural segueix els patrons del sistema feudal. Les persones són explotades i, al seu torn, abusen de la bondat del Lazzaro.

8 1/2 de Federico Fellini, 1963 (a partir de 7 anys)

Un director de cinema amb una forta crisi creativa descansa en un balneari abans començar la realització del seu proper film. Durant la seva estància allà s’haurà d’enfrontar, de manera implacable, amb els seus propis fantasmes, tant reals com imaginaris.

News From Home de Chantal Akerman, 1977 (a partir de 7 anys).

*Sessió amb presentació a càrrec del grup de Joves Programadors Moving Cinema a la Filmoteca.

Carrers. Llums a la nit. Una dona a la vorera. Un vagó del metro ple. Nens que juguen al carrer. Botzines. Cotxes. Ràfegues de so. Plans fixes i tràvelings tan llargs com el que dura o un record o un somni. Les cartes de la mare que Chantal Akerman rebia quan vivia a Nova York, entre els 21 i els 23 anys. 

Tres anys després, reconeguda internacionalment per Je, tu, il, elle i Jeanne Dielman, torna  per filmar News from Home, un retrat personal i únic d’una Nova York freda i conquerida, que sona al ritme de la consciència de fer-se gran i ser lluny de casa.

The Golden Rush, de Charles Chaplin, 1925 (per a totes les edats)

Chaplin menjant-se una bota i passant-s’ho tan bé com aquell qui es cruspeix un pit de pollastre, tot xuclant els claus com si fossin ossos, és una imatge que, tota sola, ja ha fet la volta al món. El fred, la gana i la desesperació són, en mans del gran còmic, munició per fer esclatar la rialla.

La quimera del oro defineix la gran festa del segle XX que ha estat el cinema i és, de fet, el film pel qual Chaplin voldria ser recordat; una d’aquelles pel·lícules que sempre figuren en les llistes dels millors films del cinema.

Shadows de John Cassavetes, 1959 (a partir de 12 anys)

L’esperit d’independència i la necessitat de reflectir una realitat miserable el van convertir en un títol capdavanter del cinema independent. “Amb Shadows hem procurat fer quelcom completament diferent, en el sentit que hem improvisat no només les paraules sinó també les emocions i els moviments. També l’operador improvisava i havia de seguir els artistes, de manera que l’actor podia moure’s quan i on volgués. Aleshores va ocórrer una cosa estranya i interessant: la càmera, seguint els actors, ho feia d’una manera excel·lent, fàcil i senzilla, perquè les persones tenen un peculiar ritme natural. En canvi, quan han d’interpretar quelcom seguint un esquema tècnic, la seva interpretació comença a fer-se artificiosa i, encara que es disposi de molt temps, la càmera té dificultats per seguir-los” (John Cassavetes).

Ma vie de courgette de  Claude Barras, 2016 (per a totes les edats)

Després de perdre la seva mare, un nen ingressa en un centre d’acollida on coneix altres nens orfes a qui la vida els ha girat l’esquena. Céline Sciamma signa el guió d’aquesta pel·lícula d’animació en stop-motion delicada, emocionant, original i positiva.