El passat novembre, A Bao A Qu juntament amb el col•lectiu El Guionista ens van presentar el film d’ Alfred Hitchcock The birds (Los pájaros, 1963).

Abans de la projecció ens van comentar alguns dels aspectes claus per aprofundir una mica més en el film, com per exemple la construcció del guió i dels personatges i sobretot del suspens, concepte clau en les pel•lícules de Hitchcock.

En finalitzar la projecció, vam obrir un diàleg molt profitós on vam comentar algunes de les escenes més famoses de suspens i vam parlar també dels efectes especials i sobretot d’aquest final obert tant sorprenent.

Els nois i noies de 3er d’ESO d’una de les escoles que va assistir a la sessió, l’ Institut Enric Borràs de Badalona,  ens ha enviat algunes crítiques sobre el film molt interessants. Us les mostrem tot seguit. Moltes gràcies per enviar-nos els vostres treballs, ens encanta saber la vostra opinió!

Diana Caro:

El dijous 22/11/2012 vam anar a la Filmoteca de Catalunya a veure la pel·lícula “The Birds”, d’Alfred Hitchcock.
Abans de veure-la, pensava que m’avorriria, perquè a classe, el dia d’abans vam buscar-ne informació i deia que durava 119 minuts, quasi dues hores. Però jo anava preguntant a la meva família si l’havia vist i si els havia agradat, i la majoria em deia que sí, que estava molt bé. També vaig buscar opinions a Internet i la gent hi explicava el mateix. A més a més, em tirava una mica enrere que fos en anglès i subtitulada en castellà.

El contingut de la pel·lícula a mi, particularment, no em va fer gaire por, encara que després, quan surts al carrer, mires els ocells amb una mica més de respecte.

Hi havia algunes escenes que es notava que no eren realistes, per exemple, quan la Melanie li va donar una bufetada a la mare dels nens que hi havia al bar. O quan els ocells atacaven la Melanie a les golfes.
A part d’això,  la pel·lícula em va agradar força i em va deixar molt intrigada al final. M’hauria agradat saber per què els ocells es comportaven d’aquella manera, si solament era a Bahía Bodega i si era a causa de l’arribada de la Melanie o no.

La pel·lícula Els ocells va ser molt entretinguda, ja que tant per la seva època com per la barreja de terror i intriga, és molt bona. És la segona obra que es va basar en llibre de Daphne Du Maurier, la primera va ser Rebeca. Té molts bons efectes especials, perquè utilitzaven ocells ensinistrats i ninots controlats per cables, per simular els atacs. Tampoc utilitzen música, i en el seu lloc fan servir el so de les ales del ocells per provocar-nos el sentiment d’intriga. El director no va deixar clar el per què dels atacs dels ocells, però hi ha diverses teories.

Jo crec que l’atac a les persones també pot interpretar-se com una metàfora. Simbolitza que com que nosaltres ho volem controlar tot, ja sigui els animals, la natura o fins i tot alguns la societat, arribarà un punt en què tot el que hem estat engabiant o controlant pels nostres capricis o creences s’acabarà tornant en contra nostra.

Kevin Martín:

Els ocells és una història relativament senzilla però que queda al final sense cap mena d’explicació. Comença amb un ritme més aviat lent i triga a enlairar-se, però quan ho fa, ho fa carregada d’escenes de suspens.

No em va convèncer que no hi hagués música, ja que tan sols se senten als ocells, i així crec que la pel•lícula no té la contundència necessària.

És una història original però no m’ha agradat que no diguessin la raó per la qual els ocells es comporten com ho fan. Els efectes estan força bé per l’època de la pel•lícula, exceptuant algunes escenes. El final tampoc m’ha agradat gaire, ja que està ple d’ocells i ja no ataquen, i això desconcerta. Penso que és una pel•lícula molt innovadora per l’època que es va fer i encara que no ens impressioni tant, és una bona pel•lícula per veure.

Mar Alcaraz:

El dijous 20 de novembre de 2012 els alumnes de tercer d’ ESO vam anar a la Filmoteca de Catalunya (Barcelona) a veure “Els Ocells”, d’Alfred Hitchcock.