Després de la pausa nadalenca, comencem nou any amb la crònica d’algunes de les sessions que ja hem dut a terme aquest curs. És el cas de la projecció de María Antonieta (Marie-Antoinette, 2006) de Sofia Coppola, conduïda per Drac Màgic. Una pel•lícula sobre un personatge històric però amb una mirada ben radical, moderna i propera, que es fixa més en la persona que no pas amb el personatge construït per la historiografia.
Abans de la projecció vam veure fragments de La Marsellesa (La Marseillaise, Jean Renoir,1937) i Maria Antonieta (Marie-Antoinette, W.S. Van Dyke, 1938) que ens van ajudar a contextualitzar breument el personatge i com havia estat tractat des del cinema, per comprovar com aquest dos cineastes es van apropar a la reina francesa des d’un punt de vista molt més extern, des de la mirada del poble i de la revolució.
Maria Antonieta de Sofia Coppola ens proposa apropar-nos a la persona, a l’adolescent que s’amagava darrera de tots els títols i etiquetes que li van posar, aconseguint que ens identifiquem en les emocions i les actituds de rebel•lia, d’aïllament, d’enamorament i d’amistat que s’experimenten quan ets adolescent. El llenguatge cinematogràfic de la pel•lícula és molt ric en moviments de càmera, plans curts d’una fotografia molt plàstica i una banda sonora contemporània i emotiva que ens ajuda a sentir-nos proper al personatge i a tot al que experimenta.
En finalitzar la projecció vam parlar de l’ús del fora de camp, aspecte important del film, ja que a través d’aquest recurs s’explica el context social , el patiment del poble francès i tot el procés de la revolució que no se’ns mostra però hi és present, encara que fora d’enquadrament. Això ens va permetre reflexionar sobre el punt de vista pretesament únic i objectiu del relat de la Història, de com aquesta s’explica amb multiplicitat de mirades, especialment a través del cinema.